Albéniz Flamenc, l’obra de JM Gallardo i DT. Cortesa, excepte el Epitafio a Isaac Albéniz amb el qual J.M. Gallardo ret homenatge al músic català, està composta per 9 corts que correspon al període que oscil·la entre 1882 i 1889 de l’obra de Albeniz, ( la Suite espanyola nº1, Torre Bermeja, Rumores de la Caleta, Mallorca Barcarola,etc…) precisament, apunta Norberto Torres en la seva ressenya del disc per a Simfonia Virtual, ..”coincideix amb el període del reconeixement i èxit internacional que obté el guitarrista Paco de Lucena amb els seus aires andalusos fixats ja com a tocs flamencs de concert”, és a dir ho atempto que estava Albéniz a l’evolució del gènere flamenc.

Norberto Torres acaba el seu ressenya assenyalant que “l’obra de Gallardo i Cortesa aporta una perspectiva més actualitzada en el context actual de la postmodernitat, Amb ells Albéniz no sona només a música nacionalista de finals del segle XIX, si no a música flamenca contemporània”.

José María Gallardo (1961) per a la seva presentació ens serveix aquestes paraules de Manolo Sanlúcar… “l’esperit que s’encarna avui en José María Gallardo és el que pul·lula entre l’elegant expressió del dir clàssic i el sentir dolgut del Flamenc… Simbiosi que aglutina el dir d’una guitarra espanyola d’avui i de sempre, i no obstant això, decididament personal”.
Al llarg de la seva dilatada i reeixida carrera, J. M. Gallardo ha aprofundit en aquesta simbiosi que ha fet universal a la guitarra espanyola de concert. Ha compartit escenari amb John Williams, Menuhin, Rampal, Ozawa, Elton John o Rostropovich i gravacions amb Teresa Berganza o Plagut Domingo i no obstant això així manifesta la seva sentir del flamenc “ mai li agrairé prou a la meva mare que abans d’ingressar en el conservatori em posés a estudiar amb un guitarrista flamenc perquè així vaig ser conscient des del principi que el ritme i l’emoció són més importants que la mètrica i la perfecció però sobretot que el llenguatge identitari que et proporciona el flamenc quan toques una guitarra és una cosa impagable quan el perceps des de nen”. J. M. Gallardo ha gravat més d’una vintena de discos, el primer d’ells va ser Suite Sevilla (1993) formant duo amb Rafael Riqueni, desenvolupaven tot un monument al costumisme andalús que evoca des del nacionalisme musical, llocs emblemàtics de la ciutat de Sevilla, amb Miguel Ángel Cortés va gravar en 2015 “El Cortés no quita lo Gallardo” Premi Nacional de la Crítica “Flamenco Hoy” d’aquest any i també amb M A Cortés que ha format una parella artística exquisida van gravar en 2024 est Albéniz Flamenc que ens ocupa amb gran èxit de públic i crítica

Miguel Ángel Cortés (Granada 1972), és un guitarrista de referència en el flamenc actual, fill de ballador i cantaora i germà de guitarrista va créixer en el Sacromonte en un ambient que va determinar el seu futur. Des de molt nen va saber que seria guitarrista. Als 8 anys va actuar per primera vegada en un escenari per al públic i als 14 girava amb la companyia de Mariquilla per Europa, després es va adobar amb Manolete, Javier Barón, Canales, Eva la Yerbabuena i molts altres. Amb el seu germà Paco van ser, durant 12 anys, els guitarristes habituals de Carmen Linares fins que va marxar a viure a Sevilla per a volar només, primer va acompanyar a José de la Tomasa i a Paco Taranto, després va formar parella amb Esperanza Fernández i també amb Arcàngel. Avui és un respectat mestre en l’art de l’acompanyament al canti.
Com a guitarrista de concert, va gravar el seu primer disc Patriarca (1998) que inclou la magnífica seguiriya que dedica al seu pare Miguelón, en 2007 Gerardo Núñez li va produir Bordón de Trapo, disc que compta amb les col·laboracions del mateix Gerardo, de Canito, i dels cantaors Arcangel, Esperanza Fernández i Carmen Linares. Va ser premi De Flamenco.com d’aquest any. Poc després va editar El Calvario de un Genio (2013) amb ell que va homenatjar a Federico García Lorca. La Biennal de Sevilla de 2014 li va atorgar el Premi Giraldillo al Toc. Va ser en aquesta edició quan va estrenar amb José María Gallardo l’espectacle El Cortès no lleva el Gallardo que a l’any següent van convertir en disc i ara repeteixen amb la recent obra Albéniz Flamenco que tants èxits està collint.