Alfredo Lagos (Jerez 1971) guitarrista representatiu de la seva generació, va estudiar guitarra i solfeig en el Conservatori de la seva ciutat i va ser deixeble de José Luis Balao del qual se sent deixeble, d’ell va aprendre una cosa fonamental; no es tractava si es fes guitarrista si no arribar a ser músic, amb tota l’amplitud que aporta el terme. Sent adolescent va acompanyar a Luis de la Pica, el Mico o Fernando de la Bruna, més endavant li va tocar a José Mercé, Carmen Linares, Duquende, Arcàngel, Fernando Terremoto, Poveda i especialment a Enrique Morente amb qui va mantenir una estreta relació de la qual van sortir episodis singulars, . En el debut discogràfic d’Estrella Morente , Mi cante y un
poema, Alfredo va ser peça fonamental. En el ball ha acompanyat a, Sara Bara, Manolete, Joaquin Grilo, Javier Barón, Carmen Cortés, Manuela Carrasco, Leonor Leal i especialment fructífera va ser la seva relació amb Israel Galván i Pedro G. Romero que li va permetre participar de manera singular en espectacles notables com a Arena, El final de este Estado de cosas i la Edad de Oro, i l’Edat d’Or, peça singular que va girar per tot el món durant anys.
David Lagos (Jerez 1973) és un cantaor excepcional, té un prestigi reconegut en el món del flamenc, domina un ampli repertori d’estils i modes de cantar. És, com es diu en l’argot, un cantaor llarg, enciclopèdic, “Un cantaor general” a més és un cantaor compromès amb tot el que aborda. Als 27 anys va aconseguir el Premi d’Artista Revelació en la XI Biennal de Sevilla, després li van seguir altres reconeixements i en 2014 va guanyar el Llum Miner en la Unió a més de sumar els premis en altres estils com la Siguiriya, Alegrias, Cartagenera i Malaguenya i aquest mateix any en el Festival de Jerez va aconseguir també el Premi al Millor Cantaor per la seva participació en Fla.co.men en l’espectacle d’Israel Galván. Ha publicat quatre discos, “El espejo en que me miro” (2009) un homenatge a cantaors que li han inspirat, Camarón, Chano Lobat, la Paquera, Morente…” Mi retoque al Cante Jerezano”(2014), una incursió en el llegat que van deixar els cantaors de la seva terra des d’una mirada allunyada de la historiografia oficialista. “ Hodierno”, un al·legat dels cantis tradicionals des de la contemporaneïtat. David Lagos dialoga amb els sons electrònics de Daniel Muñoz, els vents i les percussions del Projecte Lorca i la guitarra del seu germà Alfredo. Hodierno és la banda sonora de “Fandango”, espectacle de David Còria produït pel Teatre Chaillot de Paris que en la Biennal de 2020 va aconseguir quatre Giraldillos. El seu últim lliurament “Cantes del Silencio”(2022) no sols és una obra discogràfica si no també escènica que segons Fermin Lobatón en la seva crònica per al Pais la defineix com “el més valent i flamenc al·legat sobre la Memòria
Històrica que recordem“