Dues bones veus i una guitarra solvent abordaran una aventura atractiva i suggerent.

L’any passat, Ana Brenes i Laura Marchal van cantar a capella, “a palo seco” en el dir dels flamencs, els poemes feministes que José Luis Ortiz Nuevo va engendrar des de la mètrica flamenca amb el títol “En mi Cuerpo mando yo”. Va ser un exercici enjut i brillant, ajustat a les condicions que imposava la situació, donar-li el protagonisme al text, al poemari en aquest cas.

Ara es tracta d’ampliar musicalment l’experiència, de convertir-la en un concert i no en un concert qualsevol. El repte que es proposen és singular. fer un recital continu, sense interrupcions, dinàmic en definitiva, poc freqüent en el flamenc. La guitarra s’encarregarà d’enllaçar els cants sense danyar la mètrica tan singular del flamenc enllasant els diferents estils que interpretin les cantaores amb transicions ajustades, i les veus per donar-li riquesa al cant es complementaran i a vegades es doblaran.