Patricia Guerrero (Granada, 1990): «No he d’ubicar-me, soc una bailaora contemporània, faig flamenco d’avui». Amb aquesta desimboltura i fermesa s’expressava Patricia Guerrero fa uns anys. Sembla que va néixer ballant: des de molt petita calçava les sabatilles de ball a l’acadèmia de la seva mare. Quan tenia 15 anys ja havia guanyat concursos a festivals, i als 17 va aconseguir el premi Desplante del Festival Internacional del Cante de las Minas de la Unión. L’any següent va deixar Granada i l’ambient familiar per marxar a Sevilla, per aprendre tot allò que necessitava per poder caminar entre els millors. Va treballar amb Mario Maya, Rubén Olmo, Agustín Diassera, Arcángel, Dani de Morón, Andrés Marín, etc., companys que van ajudar-la a créixer perquè li veien un potencial enorme. Amb 22 anys va ser primera ballarina del Ballet Flamenc d’Andalusia i va guanyar el Giraldillo a l’artista revelació a la Bienal. A l’edició de 2014 es va presentar amb companyia pròpia, i a la següent va tornar a endur-se el Giraldillo, aquesta vegada al millor espectacle de la Bienal per l’obra Catedral; així ha anat pujant esglaons amb pas lleuger. Ara, amb 34 anys, és la directora del Ballet Flamenco d’Andalusia. Sara Arguijo ho va deixar clar fa un parell d’anys a la seva crònica per a Deflamenco.com: «Una bèstia escènica, una bailaora d’una força sobrenatural amb una capacitat interpretativa increïble i recursos infinits. Inquieta, original, diferent. Absolutament segura, totpoderosa i intel·ligent».

L’alacantí Alejandro Hurtado (Sant Vicent del Raspeig, 1994) té una sòlida formació musical. Va estudiar guitarra clàssica al Conservatori Professional de Música i Dansa d’Alacant, compaginant-ho amb l’estudi de guitarra flamenca i harmonia moderna. Es va graduar al Conservatori Superior de Córdoba amb la màxima puntuació possible i, només uns mesos més tard, va obtenir el Bordón Minero al Festival Internacional del Cante de las Minas de la Unión el 2017. La seva trobada amb Mayte Martín va ser la rúbrica –i també el premi– d’aquesta fructífera etapa de formació, i va col·laborar en projectes importants de la cantaora com Rubato, Al cantar a Manuel, Memento, Deja vu, etc. Tot i haver acompanyat altres cantaors de prestigi com Miguel Poveda, el més destacat són els seus treballs com a guitarrista solista. Va enregistrar dos magnífics discos l’any 2002 –Támiz i Maestros del arte clásico flamenco–, l’últim dels quals és tot un homenatge a dos grans de la guitarra flamenca: Ramón Montoya i Manolo de Huelva, realitzat amb l’ajut de Rodrigo de Zayas, qui va aportar la guitarra històrica de Montoya.